De la mateixa manera que hi ha abstractes innocus, anodins i fins i tot d’un academicisme previsible, autors figuratius encara poden despertar emocions poc usuals amb un bodegó. El Sabadellenc Josep Enric Balaguer explora la fragilitat dels ous i de les bombetes, entre altres objectes, per combinar-los en una escena poc probable, amb més màgia i misteri que ambició de fotògraf. Amb capses de cartró i bosses de paper en comptes de cistells, ampolles i gerres, aquests bodegons es podran veure entre el 12 i el 30 de gener a la galeria Subex de Barcelona.
|
Per què tots els bodegons s’han de limitar a les fruites convencionals entre el peix i la caça damunt d’unes estovalles? Al pintor sabadellenc Josep Enric Balaguer (1962) li interessen molt, per exemple, els ous, però sobretot per a barrejar-los amb els objectes quotidians més dispars per provocar «un contrast que sobti» l’espectador.
Els seus peculiars bodegons, que es veuran a partir del 12 de gener a la galeria d’art Subex (Mallorca, 253) temps enrera dominats per les cebes i les pomes, han estat envaïts darrerament per dotzenes d’ous sense perdre altres elements característics de l’artista com les capses de cartró o les paperines de paper. L’altra singularitat dels quadres és el seu realisme tant accentuat, tot i que l’autor defuig el terme «hiperrealisme» o «realisme fotogràfic» nord-americà. Mentre que aquest és «d’una tendència més freda, més propera a la fotografia», els seus bodegons són «més càlids». «En realitat és un realisme irreal jo interpreto la realitat amb alguna cosa de màgia. La intensitat de llum d’aquestes bombetes, per exemple, no hi era».
ATMOSFERES
Tampoc aquests fons difuminats i ambigus que permeten situar els objectes «al lloc que cadascú s’imagini. No m’interessen les estovalles», assenyala Balaguer, que, en efecte, no pinta al natural -mai a partir de fotografia- amb els ulls d’un fotògraf sinó a la recerca d’«atmosferes».
Josep Enric Balaguer va debutar el 1988 a la galeria Cau d’Art del carrer de la Plaça Marquilles de Sabadell i la seva darrera incursió a la ciutat va tenir lloc a la Royal Art Gallery, totes dues ja desaparegudes. Al llarg dels 90 ha exposat pràcticament cada any a la Subex, on ara s’hi estarà fins el 30 d’aquest mes. Els dos darrers anys, a més, ha portat obra a la Fira d’Art de Barcelona Artexpo.
Inquiet i obert a totes les tendències, Balaguer recorre Barcelona sovint darrera les últimes exposicions. «De tot aprènc», diu, amb un respecte per qualsevol obra que estigui «ben feta». Fins i tot un pintor etiquetat d’hiperrealista com ell també té elogis pels que cultiven l’abstracció. El que creu és que, tal com assenyalava a D.S. Ràfols-Casamada a la inauguració de la seva retrospectiva a Belles Arts, es pot pintar figuratiu sent molt avantguardista i també fer abstracte d’una forma molt acadèmica. «Ara tots els que surten de l’acadèmia surten abstractes. Tots estem a la recerca de quelcom nou i oblidem que abans de pintar també s’ha de saber dibuixar. Si després de provar-ho tot decideixen fer abstracte ho respecto, perquè han demostrat que no era l’únic que sabien fer». A diferència de l’abstracció inerme, els ous de Balaguer són una fuetejada menys inofensiva d’allò aparent. 
Oli sobre tela (50 x 73 cm) de Josep Enric Balaguer. El pintor combina amb realisme els ous i objectes quotidians
|
